Avui no he pogut anar a classe, però he fet la feina des de casa.
Sé que en la primera part de la classe s'havia d'acabar l'activitat sobre les dues notícies diferents que havíem d'escollir per comparar-les. Aquesta activitat era en grup i el meu ja teníem pràcticament llesta aquesta activitat.
Així doncs, a casa només he hagut de fer la segona activitat que era individual. Es tractava d'agafar una notícia i donar protagonisme a un nen mitjançant el Photoshop. He de reconèixer que m'ha costat bastant, perquè encara em costa fer servir aquest programa, però finalment m'he aclarit i el resultat no ha estat gens malament. Mireu!!
Realitzar aquest tipus d'activitats ens va bé per donar-nos recursos de coses originals que es poden fer el dia que siguem mestres, per donar protagonisme als nostres alumnes quan sigui necessari.
Avui hem acabat amb les exposicions que quedaven per presentar. A l'igual que en l'entrada anterior, no tinc intenció d'anar explicant una per una, sinó que vull fer una reflexió personal respecte a un tema determinat. No obstant això, he de dir que han sortit temes molt interessants, com per exemple el tema de la mediateca d'una de les escoles o el projecte 1x1 d'altra.
El tema de la mediateca crec que és força interessant, ja que aquest espai va dirigit a treballar de manera conjunta amb llibre i orinadors. Crec que aquesta és una manera molt maca de presentar el moment que estem vivint, un moment en el qual respectem els llibres, però sense deixar de banda les noves tecnologies, que són el futur.
Respecte al projecte 1x1, hem estat una estona parlant a classe. Hem arribat a la conclusió que aquest projecte és molt interessant, però si no s'utilitza de manera correcta no s'obtindran els resultats esperats. De fet, personalment conec un nen que ha començat aquest any la secundària i el seu institut té en marxa aquest projecte. Tot i que he vist com són el "llibres digitals", les presentacions..., i estan molt bé, segons el nen, molts dels seus companys no el porten a classe a diari, amb la qual cosa el projecte no s'està desenvolupant correctament.
A banda d'això, m'agradaria comentar un tema en el que he incidit molt al llarg de la meva presentació i de les meves aportacions al debat virtual. Em refereixo a l'adquisició de PDI per part dels centres escolars. Segons el meu punt de vista, després d'escoltar diferents intervencions a classe i a la Cap d'Estudis del centre al que va assistir el meu grup, he començat a pensar que molts centres estan adquirint aquesta eina perquè "està de moda" (i és que aquestes van ser les paraules d'una de les docents del centre). A més a més, vam veure una imatge, en una de les exposicions, on hi havia una PDI a una classe de P5 que era inaccessible, tant pels alumnes com pels professors.
Tot això m'ha fet pensar que, possiblement, sí que l'adquisició de pissarres digitals s'ha convertit en una moda, un atractiu que pot adquirir l'escola davant dels pares. En la meva opinió, he de dir que penso que seria millor que certes escoles renovessin el seu material tecnològic en comptes de comprar altres tipus d'eines, que pot ser ni tan sols saben fer servir.
Crec que estaria bé que per part del Departament d'Educació de la Generalitat, hi hagués una comissió que s'encarregués d'aconsellar a les escoles què seria el més convenient per cadascuna, ja que crec que no té cap sentit que una escola tingui unes PDI que no saben utilitzar, o no saben tota la utilitat que poden tenir, i que en canvi ni tan sols tinguin uns ordinadors actualitzats i suficients pels alumnes de l'escola.
D'altra banda, també penso que s'haurien de fer més cursos de formació pel professorat, perquè puguin tenir uns coneixements adequats respecte a les noves tecnologies, que els permeti treure tot el partit possible als nous recursos i que, així, puguin fer el canvi de metodologia que aquests temps requereixen.
Així doncs, crec que aquestes exposicions m'han ajudat a veure el tema tractat des d'una altra perspectiva, la qual m'ha permès ser una mica més objectiva i saber valorar de forma crítica la realitat de diferents centres. Això em serà de gran utilitat el dia de demà, quan treballi a un centre i hagi de fer una reflexió d'aquestes característiques.
Avui hem començat amb les exposicions sobre com diferents escoles integren les TIC en les seves programacions. La veritat és que he de dir que he de dir que cada escola ha estat un món. Algunes més innovadores que altres, però totes interessants pel tractament que fan de les TIC, ja que encara que hi apareixien similitud en moltes, totes eren diferents en realitat.
No m'agradaria extendre'm molt en què ha consistit cada exposicions, però sí que diré que m'han cridat l'atenció coses com la catifa digital, ja que mai havia sentit parlar d'aquestes eines i les trobo molt interessants, si realment es fa un ús correcte d'aquesta. Penso que per exemple per a Infantil seria un recurs molt adequat, ja que a vegades les PDI es pengen a llocs que són inaccessibles pels infants, tal i com he pogut veure a algunes de les presentacions.
No obstant això a mi m'agradaria parlar en aquesta entrada sobre el que he observat al llarg de les exposicions de les meves companyes i en comparació amb l'escola que el meu grup va analitzar, de la qual ja he parlat en una entrada anterior.
Em refereixo a que, exceptuant alguna escola, he pogut observar que tots els centres volen vendre la idea que tenen les TIC integrades de manera complerta i absoluta en les seves programacions. Després de la presentació de la Núria, la Tamara, la Laura, la Noelia Periago i la Jana, he vist que no és així. Aquesta escola en concret sí que te un programa molt acurat on integren les TIC de manera transversal en les assignatures. A més a més, els recursos del que disposa aquesta escola està en consonància amb el que proposen. La resta, des del meu punt de vista, no tant.
El fet de tenir un ordinador per aula, com és el cas de moltes escoles, i tenir un parell d'aules d'informàtica no certifica que les noves tecnologies estiguin integrades de manera òptima en les programacions. Quan vam assistir a l'escola Gitanjali, personalment vaig sortir molt satisfeta de la feina que aquest centre estava realitzant en relació a les TIC, però després de les exposicions de les meves companyes, la meva visió ha fet un gir de 180º.
Lluny del que pugui semblar, no és la meva intenció menysprear la feina que fan, però si haig de ser objectiva, he pogut comprovar que la percepció que ells tenen no s'apropa a la realitat del nostres dies. Si que estan fent un gran esforç per treballar les TIC d'una bona manera, i de fet, tenen certs objectius molt interessants, com per exemple aquell que vaig comentar sobre el processador de textos. Però això és queda lluny del que fan moltes escoles.
Això m'ha fet pensar que, en un futur, hauria de ser una mestra modesta i crítica que reflexionés sobre la meva feina d'una manera objectiva. Només així crec que es pot aconseguir fer la feina de manera satisfactòria, sobre tot en referència als meus futurs alumnes.
Avui hem dedicat la classe amb el Joan-Anton a fer una petita posta en comú amb el petit grup i amb ell sobre l'escola que vam visitar per veure com utilitzaven les TIC.
El nostre grup no es va dedicar a fer un anàlisis exhaustiu de tota l'escola, sinó que vam analitzar l'aula d'informàtica, bàsicament, ja que vam assistir a una classe d'informàtica de P-5. Tot i així sabem que en algunes aules ordinàries hi ha un ordinador, encara que no l'utilitzen massa.
Doncs bé, d'aquesta escola podem dir moltes coses: que no disposen de PDI: que només tenen dues aules d'informàtica i que una no la utilitzen perquè els ordinadors són massa antics; que en general els ordinadors no estan actualitzats; que el professorat té una filosofia molt bona davant les TIC i les intenta integrar de manera correcta en la programació; que utilitzen els mateixos recursos TAC que hem treballat nosaltres, i que els nens d'infantil treballen per parelles.
Hi haurien moltes coses per comentar d'aquesta escola, però m'agradaria destacar només algunes:
1. El fet que els nens treballin per parelles, crec que és molt profitós, ja que així poden construir coneixements de manera social i, a més a més, s'ajuden entre ells quan un o altre no entén.
2. Estan a punt de tenir PDI, però segons la cap d'estudis, perquè és el que toca. No sembla, així, que tenir PDI a les escoles és una moda? No haurien de renovar el material tecnològic que tenen primer, ja que està força deteriorat i després comprar les PDI?
3. Penso que la informàtica s'hauria de treballar de manera transversal a les assignatures i no dedicar unes hores dins la programació a la informàtica com assignatura. Els temps han canviat i ara ja no és important aprendre a utilitzar l'ordinador tal qual, sinó aprendre a través d'ells.
4.Un fet molt interessant que té aquesta escola és que intenten que els nens aprenguin a escriure amb l'ordinador des de P-3, si més no, a que sàpiguen on són les lletres al teclat, ja que uns dels seus objectius és que quan acabin 6è sàpiguen utilitzar correctament el processador de textos.
5. A 2n ja comencen a fer presentacions amb Power Point, la qual cosa trobo molt correcta i necessària, ja que avui dia moltes coses les fem amb presentacions d'aquest tipus.
6. El professorat es troba en formació continua en el camp de les TIC.
Així doncs, crec que en general aquesta escola te una filosofia interessant davant les TIC. A veure que presenten les meves companyes...
Avui hem assistit a les quatre exposicions que quedaven. En aquestes les nostres companyes ens han parlat d'altres temes interessants relacionats directament amb el Currículum d'Educació infantil. Així doncs la cosa ha quedat així:
1. Aprendre a pensar i a comunicar.A l'igual que en la nostra exposició, aquí també ha sortit el portal d'internet edu365.cat. Aquí ens han mostrat que a més d'haver exercicis per pintar i així anar coneixent poc a poc l'ordinador i ser cada vegada més autònom, també hi ha tota una sèrie d'exercicis que ajuden als nens a pensar i raonar. Alguns d'aquests exercicis fan referència, per exemple, a les matemàtiques.
Això ens demostra que aquestes webs i portals que ens estan mostrant en aquesta assignatura realment serveixen per treballar el Currículum d'Educació Infantil, de manera que podem veure que aprendre per mitjà de les noves tecnologia és possible.
2. Aprendre a pensar i a tenir iniciativa. En aquesta exposició s'ha parlat d'activitats que es poden portar a terme a través de les TIC que permet als infants interaccionar amb l'entorn natural i social. Aquests són dos contextos molt importants i, novament, les noves tecnologies ens donen la oportunitat de treballar aquest àmbit d'una manera innovadora, divertida i actual.
Amb el que em vaig quedar d'aquesta exposició va ser amb el portal El món per un forat (edu365.cat). Aquesta aplicació permet aprendre coses interessants sobre l'entorn que ens envolta: els animals, les plantes, les festes típiques.... Per treballar-ho, els nens disposen de vídeos explicatius, fotografies, jocs, etcètera.
He de dir que de seguida he pensat en una utilització pràctica d'aquest portal, ja que actualment estic treballant en una programació d'activitats per nens de quatre anys. Es tracta d'un treball que ens han demanat en altre assignatura i he pensat que podríem proposar una activitat relacionada amb aquesta aplicació, ja que ens va molt bé per treballar els animals de la granja (que aquesta és la temàtica de la programació).
Així doncs, es pot observar que ja comencem a trobar pràctics tots aquests recursos i a trobar-los aplicació. De manera que suposo que en un futur encara els trobaré més sentit!!!
3. Aprendre a conviure i a habitar el món. El que més m'ha cridat l'atenció d'aquesta exposició? Sense dubte el Teacher Tube, una mena de Youtube, però aplicat a l'educació. Penso que aquesta aplicació és molt interessant, sobretot per persones que estem començant just ara, ja que penso que aquí podem trobar molta informació d'interès per nosaltres. A més a més crec que pot ser una eina d'intercanvi d'informació per professor en actiu.
4. Altres activitats TIC a l'aula. Se'ns han mostrat activitats senzilles com passar llista utilitzant un processador de textos, en el qual cada nen escriuria el seu nom, per, posteriorment, ser llegit entre tots. Aquest mètode es coneix com Avui ha vingut. Penso que són activitats molt senzilles que poden servir perquè els infants es posin en contacte amb les TIC i, poc a poc, vagin entenent com funcionen aquests aparells i els facin partícips de les seves vides.
Així doncs, per acabar, dir que aquestes exposicions ens estan sent de gran ajuda per entendre una mica més com s'han de treballar les TIC en un aula d'infantil. A més a més, personalment el que em sembla més interessant de tot és la gran quantitat de recursos que se'ns estan proporcionant per poder treballar amb ells en un futur; o millor dit, tenir-los en compte ara, per renovar-nos en un futur i treballar amb recursos d'aquest estil però actualitzats, que ja sabem la importància que té estar al dia en aquest àmbit!!!
Avui havíem de començar unes activitats que ens ha proposat la Carolina de diferent caire, però abans havíem d'acabar el muntatge de la nostra pixil·lació!!!
Hem estat una bona estona fins que hem pogut acabar-ho, ficar la música i tot, però el resultat ens ha fet molta gràcia. A més a més, encara que no estigui perfecte, per ser la primera vegada que fem una activitat d'aquest tipus no ha quedat tan malament. Pot ser ens ha faltat algun detallet, però segur que la propera vegada no ens passarà.
El dia anterior, la Carolina ens va explicar que aquest tipus d'activitat es poden proposar a nens d'infantil i a més a més ens ho va demostrar amb vídeos de stop motion fets per alumnes de P-4 o P-5. Va ser increïble, mai hauria imaginat que nens tan petits poguessin fer aquests tipus d'activitats. Així dons, crec que quan siguem mestres podem aprofitat aquest tipus d'activitats tan divertides per treballar diferents punts del currículum. No obstant això, està clar que per fer activitats d'aquests tipus no només cal que els alumnes estiguin motivats, sinó que també cal la mestra estigui motivada!!
Després de muntar la nostra composició, ens hem dedicat a fer una activitat en grup on havíem de comparar diferents editorials i parar atenció en la tipologia textual, el tamany de la lletra de la notícia, el del títol, etc. La veritat és que mai m'hi havia fixat en totes aquestes coses, però ha estat interessant veure la gran quantitat de maneres que hi ha de presentar una notícia. D'aquesta manera, una ens semblen més interessant o ens criden més l'atenció, d'altres passem de llarg perquè no ens arriba suficientment, etc.
Si reflexionem sobre aquest fet, ens podem adonar de la importància que té presentar els continguts de manera atraient i interessant. Així aconseguirem captar la atenció dels nostres alumnes i farem que aprenguin amb més ganes. A més a més, ara ja tenim molts recursos i pot ser ens podem ajudar de les TIC per fer aquestes presentacions més motivadores...
Ah!! Que ja m'oblidava, aquí us deixo la nostra pixil·lació!!!
Avui hem començat les nostres presentacions on es relacionen les TIC amb el Currículum d'Educació Infantil. Aquests tipus de sessions em resulten molt interessants, perquè cada grup es prepara un tema, però realment totes ho aprenem tot de manera significativa, ja que en elles es parlen de temes que ens interessen i agraden molt a totes i això fa que ens i fiquem de ple en les exposicions de les nostres companyes.
Avui, concretament, han tingut lloc tres exposicions:
1. Ús didàctic dels blocs. En aquesta, he après la importància que tenen els blocs en la relació escola-família, en l'actualitat. Aquest tipus d'eina permet a l'escola posar al dia als pares sobre totes les activitats que es realitzen al centre escolar. A més a més, també permet mostrar als pares estar al dia sobre les tasques que els nens i nenes duen a terme a l'aula, ja que els mestres poden penjar fotografies, vídeos, etcètera.
Realment, penso que aquesta eina és molt interessant ja que tinc constància, per mitjà d'una amiga mestra, que els professors s'impliquen molt en els seus blocs i que reben una resposta molt positiva per part de les famílies. I no sols els pares, també he pogut comprovar que als alumnes també els hi agrada comentar en els diferents blocs de l'escola. Crec que els motiva el fet de formar part d'una comunitat i saber que les seves tasques, que es pengen als blocs, es valoren positivament tant per part de l'escola, com per part dels pares, ja que d'alguna manera el que busquen els alumnes és cert reconeixement.
2. Pissarra Digital Interactiva.En aquesta exposició ens han parlat sobre la gran quantitat de recursos que ens ofereix aquesta eina tan innovadora. No obstant això, en Joan-Anton m'ha fet reflexionar molt sobre aquest tema. Es veu que hi ha escoles que no fan un bon ús de les PDI, ja que no exploten al màxim les seves possibilitats o no les posen en un lloc on siguin accessibles o fàcilment visibles.
No sé, fins a quin punt, en aquests moments són necessàries les pissarres digitals a les aules, ja que penso que la majoria de professors no tenen la formació adequada per fer-les servir. Tampoc penso que s'hagi fet el canvi de metodologia que exigeixen aquests tipus de recursos. Això no vol dir que estigui encontra de les PDI, simplement dic que pot ser seria millor invertir els diners que valen aquests instruments en formar correctament als professors perquè posteriorment puguin fer-ne un bon ús.
En aquest cas, també tinc constància que la PDI ben utilitzada pot ser un bon recurs d'aprenentatge pels alumnes, però crec que perquè així sigui, ha d'haver un canvi de mentalitat en el professorat i una formació de qualitat en les TIC i els recursos TAC.
3. Aprendre a ser i actuar cada vegada més autònoma. Aquesta va ser la exposició que va portar a terme el meu grup. Ja vaig comentar en alguna entrada anterior sobre què tractava, així que ara només parlaré sobre els resultats. Ja vaig comentar que encarregaríem a un nen de 5 anys que fes algunes tasques amb els programes que havíem de treballar, per tal de comprovar que eren recursos adequats per l'etapa d'infantil.
Dibuix pintat per l'Edu (5 anys)
D'aquesta manera, vam poder observar que realment sí que són activitats motivadores i interessants per nens d'aquesta etapa. En algunes activitats, però, el nen utilitzava l’estratègia heurística d'assaig i error per poder dur-les a terme. En canvi unes altres les podia desenvolupar amb total naturalitat i facilitat.
Vam estar molt satisfetes amb el nostre tema perquè ens ha permès descobrir un munt de recursos que ens podran servir a la nostra futura vida com a mestres, a l'igual que les altres dues exposicions, òbviament. El que passa és que el nostre tema ens ha donat a conèixer una gran quantitat de recursos que podrem utilitzar a l'aula amb els nostres alumnes.
Així doncs, crec que aquesta sessió ha estat d'allò més profitosa. A veure què tal van les properes exposicions!!!
La classe més dinàmica i entretinguda que hem fet fins ara, ha sigut la d'avui. Mai m'havien demanat que fes un treball d'aquestes característiques: una pixil·lació.
Al principi de la classe, la Carolina ens ha explicat en què consistien aquestes dues tècniques d'animació. Ambdues tenen un resultat similar, però mentre que la pixil·lació consisteix en ajuntar imatges per crear moviment amb persones o coses "reals", l'stop motion ho fa amb coses inanimades com ninots o plastilina.
Després ens ha demanat que utilitzant la tèncica que volguéssim féssim una composició tenint en compte el currículum d'educació infantil. Al principi no sabíem quin àrea del currículum triar, pero finalment, després d'investigar una mica de què disposàvem i trobar un paraigües, vam decidir adreçar-ho a l'àrea de Descoberta de l'entorn.
Tractaria sobre una noia que llegia un llibre tranquil·lament a la gespa, però que de sobte es posaria a ploure i la noia hauria de treure el paraigua. La veritat és que, encara que hem passat molt de fred i ens ha costat bastant no moure la càmera i fer els moviments de manera correcta, ens ho hem passat d'allò més bé. Ha sigut divertidíssim.
Avui no ens ha donat temps a fer el muntatge, però ja estic desitjant que arribi el proper dia per veure el resultat!!!
Avui ens hem dedicat a preparar la nostra exposició en relació al tema Aprendre a ser i a actuar cada vegada més autònoma.
Es tracta de donar a conèixer a les nostres companyes recursos TAC perquè els nostres futurs alumnes es vagin fent amb l'ordinador de manera autònoma, ja que els programes que es presenten són senzills i molt divertits.
Poison Rouge
Parlarem de programes, webs i portals gratuïts que ens permeten que els nens pintin dibuixos, dibuixin ells mateixos, creeïn composicions amb colors, enregistrin la seva veu, facin presentacions a classe, etc. Tots aquests programes estan pensats perquè els nens i nenes puguin treballar amb ells de manera autònoma, primer amb l'ajuda i guia de la mestra, però més endavant per ells mateixos.
Tux Paint
Realment pensem que aquests recursos TAC són d'allò més interessants, però tenim els nostres dubtes sobre si realment són eficaços amb nens tant petits. M'explico: sí que semblen estar molt adequats a l'etapa d'infantil, però realment aquests nens tan petits poden fer servir aquests tipus de recursos?
Com tenim els nostres dubtes, hem pensat en fer una prova pràctica amb un nen de cinc anys que coneixem. Així, pensem que podrem parlar amb major propietat sobre l'eficàcia d'aquestes pàgines i ens podrem fer una idea real de la seva posada en pràctica dins d'una escola.
En la sessió d'avui, hem pogut aprendre la importància que té que els nens aprenguin a fer servir les TIC des de ben petits. En concret, avui, hem treballat la càmera digital, qui no té a casa seva una càmera digital? És més, penso que en una mateixa llar hi ha tantes càmeres com persones.
Això vol dir que avui dia, la càmera fotogràfica és un element que està molt present a les nostres vides, de manera que no està de més que els nens comencin a fer-la servir tan aviat com es pugui, perquè si els ordinadors són importants, aquest tipus de càmera es pot convertir en un element complementari, a través del qual es poden aprendre moltes coses. Bona mostra d'això és la gran quantitat de càmeres de fotos que hi ha al mercat adaptades a nens petits.
La Carolina ens ha demanat que féssim una presentació on havíem d'incloure els quatre tipus de plans fotogràfics que existeixen:
1. Pla general: aquell pla on es veu a la persona o persones situades en un entorn determinat.
2. Pla americà: on surt la persona i se la veu fins els genolls.
3. Pla mig: surt la persona de cintura cap amunt.
4. Primer pla: només surt la cara de la persona.
Així doncs, penso que aquesta activitat també es podria proposar a alumnes d'infantil, fent ells mateixos les fotografies. D'aquesta manera, l'activitat els permetria anar agafant destresa als nens que ja saben una mica com funciona i als que encara no han tocat una càmera, els permetria posar-se en contacte amb ella i conèixer el seu funcionament.
Si en aquests moments, en algunes escoles, ja es proposen activitats d'aquest tipus, nosaltres ja podem anar pensant activitats divertides, innovadores i motivadores, ja que en dos o tres anys tot això pot evolucionar molt, no més cal veure el ritme d'evolució que porten les noves tecnologies!!!!
Ah!! Altra cosa que m'ha agradat d'aquesta classe ha estat el fet que la Carolina ens ha ensenyat a passar qualsevol tipus d'arxiu a PDF. Pot ser sembla una tonteria, però és que jo no sabia fer-ho, tot i que és facilíssim, però així podem veure que quan no posem les coses en pràctica ens perdem molts aprenentatges.
Una altra classe en què ens hem adonat de quant desconeixem intentet!!! Avui hem descobert nous portals, a l'igual que a classes anteriors, han resultat ser molt interessants.
El primer del que vull parlar i el que més m'ha agradat, ha estat un portal anomenat Storybird. És un portal que t'ofereix l'oportunitat de crear un conte propi d'una manera molt senzilla. A més a més, hi ha una empresa que possibilita que es pugui imprimir, enquadernar i enviar-lo a casa. Us imagineu la utilitat que aquest recurs pot tenir en un futur??? A mi personalment em sembla que podem treballar amb aquest portal el dia que siguem mestres per inventar-nos històries personalitzades pels nostres alumnes. Crec que els hi semblaria increïble!!!
Altre portal interessant és el que hem descobert després: go2web20. En ell hi ha infinitat de pàgines webs organitzades per temàtica. Era impressionant la quantitat de pàgines diferents que hi havia dintre de cada categoria!!
En Miquel ens ha proposat trobar dos que fossin interessants i nosaltres hem proposat a tota la classe (mitjançat el Google Docs) una pàgina molt original en la qual podies posar els símptomes d'alguna malaltia i la pàgina et donava un diagnòstic probable. Crec que és genial, encara que sóc una mica escèptica en aquest camp.... Altra pàgina que hem trobat ha sigut un editor de vídeo on line, sense necessitat de descarregar cap programa a l'ordinador.
Altres companyes han proposat pàgines molt diverses: jocs, receptes, etc. D'altra banda, també hem treballat amb el Jaycut, un altre editor de vídeo on line, que a l'igual que el que vam trobar nosaltres ens possibilita editar vídeos de manera gratuïta. A qui no li agrada això?
Si pensem en tot això, ens adonem que gràcies a les web 2.0 la construcció dels aprenentatges es transforma en quelcom més social. Per exemple, les wikis representen una sèrie de pàgines on qualsevol persona pot modificar la informació perquè tothom pugui sortir beneficiat. No obstant això, a mi no m'acaben d'agradar. Tot i que a vegades les consulto, només em dona confiança la informació quan la contrasto amb alguna altra pàgina o quan ja sé alguna cosa sobre el tema, ja que com qualsevol ho pot modificar, ningú sap si realment és fiable la informació que dóna o no.
A part d'això, sí que és veritat que gràcies a la participació de tothom i gràcies a l'aportació de les persones, anem coneixent, cada dia més recursos i entre tots podem tenir coneixements més precisos en molts àmbits.
Avui, per fi, hem fet una classe dedicada als més petits. La Carolina ens ha volgut mostrar algunes eines destinades a treballar amb nens i nenes d'infantil.
Exemple d'activitat del GCompris
El primer del que m'agradaria parlar és d'un portal anomenat GCompris. Ens hem dedicat a practicar amb els jocs i activitats que es proposen en aquest portal i la conclusió ha estat molt satisfactòria. Pot ser hi ha exercicis que són una mica complicades perquè nens tan petits les realitzin. No obstant això, hi ha d'altres que estan molt ajustades pel segon cicle d'educació infantil. Hi ha activitats de tot tipus: per aprendre els colors, per aprendre l'hora, etc. A més a més, tot el que es proposa es presenta amb uns colors molt vistos i de forma molt motivadora pels petits, la qual cosa farà que els nens i nens s'impliquin més si en algun moment se'ls proposa fer una classe d'aquest tipus.
Després de parlar sobre aquestes activitats, evidentment, sorgeix una pregunta: però tan petits ja saben utilitzar l'orinador? Amb motiu d'aquesta pregunta, la Carolina ens ha explicat que els nens tenen gran facilitat per fer-se amb els ordinadors, però que per aconseguir-ho necessiten que aquest nou aparell se'ls presenti d'una manera adequada: visual i fàcil.
Exemple de bit d'intel·ligència
Així doncs, ens ha explicat que són els bits d'intel·ligència. Es tracta de presentar als més petits una relació directa entre la paraula i la imatge. D'aquesta manera, ens ha demanat que elaborem una presentació d'aquest tipus relacionada amb l'ordinador. Nosaltres hem elaborat una en power point on primer, en una diapositiva, presentàvem el nom de la part de l'ordinador que en la diapositiva següent apareixia la imatge, ben gran. El nom de la part en qüestió l'hem presentat en colors, per promoure curiositat en els nens que la vulguin llegir.
Crec que aquest recurs d'aprenentatge és molt útil, ja que és una manera molt senzilla perquè els nens d'aquestes edats aprenguin d'una manera ràpida i significativa.
En resum, crec que aquesta classe ha sigut força profitosa i espero que a partir d'ara ens donin molts més recursos d'aquest tipus per poder-los oferir en el futur als nostres alumnes.
La classe d'avui ha estat destinada a descobrir noves plataformes virutals. En concret hem estat treballant amb el Google Docs. La veritat és que ha resultat ser una eina d'allò més interessant.
Aquesta nova eina ens proporciona un gran ventall de possibilitats, a que ens permet treballar en grup on line. Això fa que molts problemes que ens sorgeixen en la nostra vida universitària a l'hora de treballar en grup, millori. Des de que vam començar aquesta carrera, se'ns ha demanat que treballem en equip de forma col·laborativa. Això està molt bé perquè ens ajuda a construir coneixements de forma conjunta i els aprenentatges que efectuem són molt més rics que els que puguem efectuar de manera individual. No obstant això, en la etapa de la vida en què ens trobem, a vegades ens resulta realment difícil treballar d'aquesta manera.
Quan formem un grup de treball, a l'hora de fer les activitats que se'ns demana s'han de tenir en compte les condicions personals de cadascuna: unes treballen, altres fan classes diverses a les tardes. Així doncs, és molt difícil trobar una estona en la qual totes puguem estar presents. D'aquesta manera, aquest recurs ens dona la possibilitat de treballar simultàniament des de qualsevol lloc, cadascuna des de casa seva.
Fins ara, quan havíem de fer algun treball conjunt sense quedar de forma física, fèiem una quedada virtual via messenger o facebook, o bé, ens anàven passant el que anavem treballant per mail. Això també dificultava bastant la feina, sobretot a l'hora de donar cadascuna la nostra opinió. El Google Docs ens dóna la possibilitat de treballar totes sobre el mateix document al mateix temps i en temps real.
Així doncs, penso que aquesta eina ens permet avançar, un cop més en la nostra formació, ja que amés a més de ser un recurs que podrem utilitzar el dia que siguem mestres per treballar de forma conjunta amb els nostres companys, en aquests moments també ens serà de gran utilitat a l'hora de fer treballs en grup amb les nostres companyes, sempre que ens dediquem a fer un treball de forma cooperativa.
A part d'això, altra cosa que m'ha cridat molt l'atenció ha estat l'aplicació que ens permet passar qüestionaris i contestar-los. Crec que també això pot ser molt útil i ecològic, ja que no s'han de passar les enquestes en paper físic, la qual cosa beneficia al medi ambient.
En definitiva, aquesta classe ha estat d'allò més profitosa!!!
Avui, hem dedicat la sessió a debatre sobre les lectures i vídeos que hem anat treballant durant els últims dies. Aquesta posta en comú ens ha permès exposar la nostra opinió respecte la importància que tenen les noves tecnologies avui dia en el context escolar.
A més a més, aquests dies també hem anat debatin en el moodle sobre les opinions diverses que tenim respecte a aquest tema i a com ens han afectat les TIC en les nostres vides.
Tot això ens ha permès venir amb unes idees molt clares respecte al tema de debat, però que poc a poc, a algunes de nosaltres, ens ha canviat la perspectiva després d'escoltar les aportacions de la resta de companyes.
El tema que voldria tractar en aquesta entrada és un punt que ha sorgit en el debat sobre la possible substitució dels ordinadors pel paper i llapis tradicional. Personalment, he comentat que no estic massa a favor que això tingui lloc, ja que penso que els llibres formen part de nosaltres i no me'ls imagino únicament en format digital. A més a més, també penso que l'escriptura a mà té grans avantatges sobre l'escriptura sobre tablets o similars. No sé, possiblement pot semblar una concepció una mica conservadora, però per mi no és del tot així, ja que no estic en contra de l'avenç tecnològic però tampoc estic en contra de perdre la part més tradicional.
Després del debat he estat reflexionant i he arribat a la conclusió que hem exposat opinions molt oposades: perdre les tradicions o no perdre-les. Crec que el fet que anem avançant poc a poc en les TIC no vol dir que perdrem el paper i el llapis. Crec que les dues coses es poden complementar i que si algun dia una cosa substitueix l'altra, possiblement serà dintre de tants anys que ni tan sols ho viurem . Si ha una cosa clara és que al llarg de la història de la humanitat el progrés és quelcom natural i primordial, que ens ha permès tenir una vida més fàcil i còmoda. Així doncs, per què hem de rebutjar el que no coneixem? Crec que la resposta és justament aquesta, que tenim por a les coses noves que pensem que no podrem controlar i aquesta, en aquests moments, és una d'aquestes coses que pensem que no podem controlar. No obstant això, penso que amb constància, esforç i treball qualsevol persona pot preparar-se pels canvis que estan tenint lloc a la nostra societat per tal de fer-los front de manera satisfactòria.
Altra cosa que m'agradaria comentar abans d'acabar aquesta entrada, és una frase que he escoltat en un dels vídeos objecte d'aquest debat. La frase diu: "La tecnología no cambia la escuela, si la escuela no cambia". Penso que aquesta frase és la clau del canvi que està tenint lloc als centres escolars, avui dia ja que s'ha de tenir en compte que el fet de tenir més aparells tecnològics d'última moda, no vol dir que l'escola estigui més adaptada a les noves tecnologies. L'adaptació consistiria en un canvi de metodologia a les aules, que facilités un ensenyament de qualitat ajudant-se d'aquests aparells. El que passa és que a moltes escoles es continua fent classe de la mateixa manera, tot i tenint la sort de disposar de material tecnològic de qualitat. Així no es veuran resultats, ja que la metodologia continua essent la mateixa.
Avui hem dedicat la sessió a crear un moodle. Ha estat una sessió interessant i ens ha permés posar-nos a la pell dels nostres professors, ja que nosaltres ens comuniquem amb ells mitjançant aquesta eina.
Moltes vegades hem sentit als nostres mestres queixar-se, ja que a vegades no s'acabaven d'entendre amb aquest recurs: no apareixien els arxius que havien penjat, no sabien com posar determinats enllaços, no saben fer coses que altres professor si que en saben...
El cas és que hem pogut comprovar que utilitzar aquesta eina no és del tot fàcil, si més no, al principi no ho és. Ha estat divertida i enriquidora aquesta tasca, ja que si ens posem a pensar pot ser molt útil per moltes coses. Per exemple, quan siguem mestres, podríem crear un moodle per tal de mostrar als pares la feina que es fa a classe o només per tenir-la organitzada d'una manera virtual.
Crec que tots aquests recursos que estem aprenen dia rere dia, ens poden ser molt útils al llarg de les nostres vides, ja que vivim en una època on la tecnologia és el que prima, de manera que penso que quant millor formats estem en aquest aspecte molt millor per nosaltres.
La sessió d'avui l'havíem de destinar a fer la maquetació del conte que hem anat creant amb el Photoshop durant les últimes setmanes. El programa destinat a fer aquesta tasca ha estat el Page Maker, un programa que ens ha semblat molt útil d'entrada, però que ha resultat ser molt difícil d'utilitzar.
Realment, ens ha costat molt començar a utilitzar-lo bé: no sabíem encaixar bé la imatge, no trobàvem com posar el text que volíem.... Finalment, cap als 10 últims minuts de classe ens vam començar a entendre amb el programa i ens va donar temps a maquetar la primera escena. Unes hores més tard vaig fer el meu aprenentatge del dia.
Al mig dia vam voler mirar com podríem fer la maquetació de les escenes que faltaven. Va ser en aquell moment quan ens vam adonar que el nostre conte havia desaparegut. El pen on l'havíem guardat, no vam saber per què, s'havia espatllat i no teníem cap còpia més.
Vam haver de parlar amb la Carolina i ens va dir que no passava res, que l'enviéssim alguna escena si en teníem alguna. Per sort al Hotmail encara ens quedava la primera i, ara, l'única escena del nostre pobre conte, ja que ens la vam passar unes a altres.
Si he aprés alguna cosa d'aquesta experiència ha estat el fet de fer còpies de seguretat i no quedar-me mai amb una sola còpia dels meus treballs, per si en alguna altra ocasió passa alguna cosa semblant.
D'altra banda, també m'agradaria comentar que penso que hauria estat interessant fer alguna classe més destinada a aquest programa, perquè m'hagués agradat avançar en la utilització d'aquest programa tant com ho he aconseguit amb el Photoshop. Penso que el Page Maker és un programa que ens pot ser molt útil d'aquí a uns anys, ja que així podríem crear contes pels nostres alumnes i donar-los un format motivador i divertit pels infants.
Avui hem començat les classes amb el professor Miquel Colomer. Les seves classes aniran destinades a aportar-nos diferents recursos que ens poden servir per la nostra vida acadèmica i també pel nostre futur professional.
En aquesta classe, m'he adonat de la gran quantitat de programes, aplicacions i recursos que tenim a la xarxa, dels quals no som conscients i que poden resultar realment útils. Un exemple d'això que parlo és la web xtec.cat. Aquesta pàgina és força coneguda però en aquesta sessió hem descobert que en podem treure més profit del que pensàvem. Així donc, m'he començat a plantejar, que realment es podrien treballar en un aula molts conceptes d'una manera transversal gràcies als recursos TAC que hem vist.
Penso que encara que tothom vol aparentar que està a la última en relació a les TIC, en general, encara ens queden moltes coses per aprendre en aquest àmbit. Personalment, he de dir que m'agradaria poder fer una recopil·lació els millor recursos TAC que conegui per poder ensenyar als meus alumnes, d'una manera dinàmica, divertida i motivadora, el problema està en què encara falta molta formació dels docents en l'àmbit de les TIC.
Està molt clar, que qualsevol que li agradi la seva feina voldrà fer-la el millor possible, de manera que aquestes persones estaran a favor de la formació continuada del professorat. Però penso que a vegades aquesta està molt limitada. Llavors, quan pensem que pot ser no és suficient, ens haurem de buscar la vida com puguem?
Crec que si estem donant tanta importància a les TIC avui dia, hi hauria d'haver un pla establert que garantís un enssenyament de qualitat.
Avui parlaré sobre les sessions dels quatre últims dijous, ja que com hem estat treballant el mateix programa crec que no és necessari fer-me repetitiva en les meves entrades a aquest blog.
Durant les quatre últimes setmanes, dies 23 i 30 de setembre, el 7 d'octubre i avui, ens hem dedicat a crear un conte amb la Carolina.
Es tractava d'aprendre a utilitzar el programa Adobe Photoshop amb una intencionalitat determinada. Vam començant fent una classe més teòrica sobre aquest programa, aprenent a utilitzar els diferents recursos que ens proporciona, com optimitzar el programa utilitzant les capes, les semblances que té amb altres programes d'ús més quotidià, etc.
Més endavant, la Carolina ens va demanar que creéssim un conte ajudant-nos del Photoshop: donant vida als personatges i als paisatges. Realment, hem pogut comprovar que utilitzar aquest programa és molt divertit, però que també cal concentració i una mica de tècnica per posar-ho en pràctica i obtenir bons resultats. El nostre grup ha tingut alguns problemes que ha fet que el treball s'endarrerís una mica, però tot es va solucionar amb èxit i finalment vam agafar un bon ritme de treball.
Escena 1 del nostre conte
El dia 14 d'octubre, vam començar a maquetar el conte amb el Page Maker. Considero que aquest nou programa és força complicat d'utilitzar. Almenys a nosaltres ens està constant una mica posar la tipologia de lletra que volem, combinar-la amb el color que desitgem i posar un fons adequat pel nostre conte. No obstant això penso que ens en sortirem bé d'aquesta experiència, ja que el conte ens està quedant molt graciós i amb una intencionalitat educativa clara que està relacionada amb l'àrea de descoberta d'un mateix i dels altres del currículum del segon cicle d'educació infantil.
Crec que podem treure molt profit d'aquestes classes pel nostre futur, ja que podríem utilitzar aquest programa per presentar els continguts d'una manera molt interessant i divertida als nostres alumnes. A més a més, podem inventar-nos contes per ells i donar-los forma nosaltres mateixes, la qual cosa els hi faria molta il·lusió, ja que fins i tot, crec si si aprenem a organitzar-nos bé, podríem fer-los partícips de la creació de la historia, de manera que progressarien en els seus coneixements sobre les TIC.
En la sessió d'avui, he pogut avançar el meu primer treball individual d'aquesta assignatura. Es titula Partint de la meva experiència i recull una sèrie de reflexions i imatges que estan relacionades amb les meves impressions davant les tecnologies fins l'actualitat.
Realment, aquest treball està sent molt interessant, ja que m'estic adonant de la gran evolució tecnològica que s'està donant en la nostra societat, gairebé sense adonar-nos. És interessant veure com hi ha aparells que han canviat tant de forma física que ara ja no semblen els mateixos, o altres que ni tan sols existeixen.
També m'està servint per veure quines expectatives tinc davant les TIC en el món professional, i realment desitjo formar-me el millor que pugui per poder proporcionar als meus futurs alumnes una formació en aquest àmbit de l'ensenyament de qualitat, poder donar resposta als seus dubtes i sobretot que no estiguin per sobre del meu nivell en quant a coneixements informàtics. Crec que aquesta última idea no seria res impossible en l'era digital, ja que, qui no té avui dia un ordinador a casa des de ben petit i el sap utilitzar d'allò més bé???
Penso que aquest neguit el tenim moltes persones que es volen dedicar a la docència, però també penso que tenir una actitud positiva i una implicació important davant la feina, farà que tinguem interès per aprendre i per ensenyar tant com podem als nostres alumnes, aportant-los sempre nous aprenentatges.
El passat dia 21 vam començar a treballar a classe un tasca, la qual consistia en escollir un dels temes que el professor ens ha proporcionat amb l'objectiu d'exposar-ho a classe més endavant. El que se'ns va proposar era fer un treball en grup on hauríem d'analitzar un text que parla sobre les noves tecnologies. També tindríem disponible la classe d'avui per aprofundir en el tema.
Jo sense dubtar-ho un moment, vaig formar el meu grup amb les dues persones que m'acompanyen des del principi en aquest camí cap a l'Educació Infantil: l'Alibe i la Mireia. Però vam tenir la sort de conèixer a dues noies, la Hanae i la Mireia Pros, que formaran part del nostre grup. Crec que això és molt enriquidor per totes cinc, ja que nosaltres tres estem molt acostumades a treballar juntes i crec que les nostres "noves adquisicions" ens ajudaran a veure el treball en equip des d'un altra perspectiva. Personalment, penso que és important treballar amb persones diferents de tant en tant, encara que tinguis un grup habitual i no vulguis desfer-te d'ell. Ho dic perquè si em poso a pensar en un futur, quan siguem mestres, molt probablement passarem un període de temps en el qual ens dediquem a fer substitucions, amb la qual cosa ens haurem d'adaptar a nous equips de treball. Així doncs, crec que un bon aprenentatge transversal que ens aporta aquesta assignatura és el treball en equip i ens, del qual en podem treure molt profit, ja que treballar amb altres persones ens enriqueix i ens ajuda a créixer com a persones i com a professionals.
Bé, com anava dient, el meu grup vam triar una lectura anomenada Nuevas tecnologías aplicadas a la enseñanza. En ella es fa un petit recorregut per la història sobre el ordinadors a l'escola, com han anat evolucionant els programes que s'empraven, etc. El que més destaca d'aquesta lectura és veure l'evolució que ha tingut la informàtica en les escoles. Abans l'única cosa que es pretenia era ensenyar a utilitzar l'ordinador: el ratolí, el teclat, utilitzar uns programes determinats..., en canvia actualment el que es pretén és fer que els nens aprenguin a través de la informàtica, o el que és el mateix, el que actualment es coneix amb el nom de TIC (tecnologies de la informació i la comunicació).
Així doncs, actualment les escoles intenten integrar l'assignatura d'informàtica en la programació del curs, per tal que els nens utilitzin els ordinadors com una eina més que els ajudi a aprendre. El problema està en que no totes les escoles ho fan bé. Per començar, penso que l'assignatura d'informàtica no hauria d'existir tal com es planteja, sinó que la informàtica s'hauria d'utilitzar de manera transversal en la resta d'assignatures. Crec que no té sentit que les noves tecnologies evolucionin en la mesura que ho fa i que els docents no adaptin les metodologies de classe als recursos que existeixen. No obstant, crec que tindrem temps de parlar en profunditat d'aquest tema, ja que més endavant hi ha programat un debat a classe on es tindran en compte totes les lectures proposades.
Quan vaig haver de fer la matrícula per aquest curs i vaig veure el títol d'aquesta matèria em vaig posar a tremolar (exagerant una mica...) !!!!
Després vaig reflexionar i vaig intentar pensar en positiu, ja que el meu problema és que sempre he pensat que el món de les tecnologies està en contra de la meva persona. I és que he de reconèixer que jo no tinc paciència amb els aparells que tinc a casa meva....
Així doncs, vaig decidir que aprofitaria aquesta assignatura per aprofundir en el tema de les noves tecnologies, ja que sóc una mica més gran que les meves companyes i sempre he pensat que vaig una mica endarrerida respecte a elles en aquest sentit. No obstant això, sempre he intentat posar-me al dia en quant a programes utilitzats en classe, etc., i sempre he aprés coses noves que he integrat en els meus coneixements.
Va arribar el primer dia de classe i tot va semblar una mica caòtic: tindríem tres professors, els quals s'anirien tornant per fer les classes, però no pas per etapes, sinó que uns dies vindrien uns i altres els altres. Poc a poc hem anat veient la dinàmica, en aquests pocs dies, i he pogut observar que podrem seguir d'una manera adequada. A més a més, les classes semblen força interessants, ja que ens han dit que ens ensenyaran a utilitzar programes com el photoshop, que treballarem les TIC en relació a l'etapa d'Educació Infantil....
No sé, però penso que pot ser ens donen recursos que ens serviran pel nostre coneixement personal i també pel professional. Pot ser això de digitarlitzar-me m'acaba agradant i tot...
