Avui hem començat amb les exposicions sobre com diferents escoles integren les TIC en les seves programacions. La veritat és que he de dir que he de dir que cada escola ha estat un món. Algunes més innovadores que altres, però totes interessants pel tractament que fan de les TIC, ja que encara que hi apareixien similitud en moltes, totes eren diferents en realitat.
No m'agradaria extendre'm molt en què ha consistit cada exposicions, però sí que diré que m'han cridat l'atenció coses com la catifa digital, ja que mai havia sentit parlar d'aquestes eines i les trobo molt interessants, si realment es fa un ús correcte d'aquesta. Penso que per exemple per a Infantil seria un recurs molt adequat, ja que a vegades les PDI es pengen a llocs que són inaccessibles pels infants, tal i com he pogut veure a algunes de les presentacions.
No obstant això a mi m'agradaria parlar en aquesta entrada sobre el que he observat al llarg de les exposicions de les meves companyes i en comparació amb l'escola que el meu grup va analitzar, de la qual ja he parlat en una entrada anterior.
Em refereixo a que, exceptuant alguna escola, he pogut observar que tots els centres volen vendre la idea que tenen les TIC integrades de manera complerta i absoluta en les seves programacions. Després de la presentació de la Núria, la Tamara, la Laura, la Noelia Periago i la Jana, he vist que no és així. Aquesta escola en concret sí que te un programa molt acurat on integren les TIC de manera transversal en les assignatures. A més a més, els recursos del que disposa aquesta escola està en consonància amb el que proposen. La resta, des del meu punt de vista, no tant.
El fet de tenir un ordinador per aula, com és el cas de moltes escoles, i tenir un parell d'aules d'informàtica no certifica que les noves tecnologies estiguin integrades de manera òptima en les programacions. Quan vam assistir a l'escola Gitanjali, personalment vaig sortir molt satisfeta de la feina que aquest centre estava realitzant en relació a les TIC, però després de les exposicions de les meves companyes, la meva visió ha fet un gir de 180º.
Lluny del que pugui semblar, no és la meva intenció menysprear la feina que fan, però si haig de ser objectiva, he pogut comprovar que la percepció que ells tenen no s'apropa a la realitat del nostres dies. Si que estan fent un gran esforç per treballar les TIC d'una bona manera, i de fet, tenen certs objectius molt interessants, com per exemple aquell que vaig comentar sobre el processador de textos. Però això és queda lluny del que fan moltes escoles.
Això m'ha fet pensar que, en un futur, hauria de ser una mestra modesta i crítica que reflexionés sobre la meva feina d'una manera objectiva. Només així crec que es pot aconseguir fer la feina de manera satisfactòria, sobre tot en referència als meus futurs alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada