Avui hem acabat amb les exposicions que quedaven per presentar. A l'igual que en l'entrada anterior, no tinc intenció d'anar explicant una per una, sinó que vull fer una reflexió personal respecte a un tema determinat. No obstant això, he de dir que han sortit temes molt interessants, com per exemple el tema de la mediateca d'una de les escoles o el projecte 1x1 d'altra.
El tema de la mediateca crec que és força interessant, ja que aquest espai va dirigit a treballar de manera conjunta amb llibre i orinadors. Crec que aquesta és una manera molt maca de presentar el moment que estem vivint, un moment en el qual respectem els llibres, però sense deixar de banda les noves tecnologies, que són el futur.
Respecte al projecte 1x1, hem estat una estona parlant a classe. Hem arribat a la conclusió que aquest projecte és molt interessant, però si no s'utilitza de manera correcta no s'obtindran els resultats esperats. De fet, personalment conec un nen que ha començat aquest any la secundària i el seu institut té en marxa aquest projecte. Tot i que he vist com són el "llibres digitals", les presentacions..., i estan molt bé, segons el nen, molts dels seus companys no el porten a classe a diari, amb la qual cosa el projecte no s'està desenvolupant correctament.
A banda d'això, m'agradaria comentar un tema en el que he incidit molt al llarg de la meva presentació i de les meves aportacions al debat virtual. Em refereixo a l'adquisició de PDI per part dels centres escolars. Segons el meu punt de vista, després d'escoltar diferents intervencions a classe i a la Cap d'Estudis del centre al que va assistir el meu grup, he començat a pensar que molts centres estan adquirint aquesta eina perquè "està de moda" (i és que aquestes van ser les paraules d'una de les docents del centre). A més a més, vam veure una imatge, en una de les exposicions, on hi havia una PDI a una classe de P5 que era inaccessible, tant pels alumnes com pels professors.
Tot això m'ha fet pensar que, possiblement, sí que l'adquisició de pissarres digitals s'ha convertit en una moda, un atractiu que pot adquirir l'escola davant dels pares. En la meva opinió, he de dir que penso que seria millor que certes escoles renovessin el seu material tecnològic en comptes de comprar altres tipus d'eines, que pot ser ni tan sols saben fer servir.
Crec que estaria bé que per part del Departament d'Educació de la Generalitat, hi hagués una comissió que s'encarregués d'aconsellar a les escoles què seria el més convenient per cadascuna, ja que crec que no té cap sentit que una escola tingui unes PDI que no saben utilitzar, o no saben tota la utilitat que poden tenir, i que en canvi ni tan sols tinguin uns ordinadors actualitzats i suficients pels alumnes de l'escola.
D'altra banda, també penso que s'haurien de fer més cursos de formació pel professorat, perquè puguin tenir uns coneixements adequats respecte a les noves tecnologies, que els permeti treure tot el partit possible als nous recursos i que, així, puguin fer el canvi de metodologia que aquests temps requereixen.
Així doncs, crec que aquestes exposicions m'han ajudat a veure el tema tractat des d'una altra perspectiva, la qual m'ha permès ser una mica més objectiva i saber valorar de forma crítica la realitat de diferents centres. Això em serà de gran utilitat el dia de demà, quan treballi a un centre i hagi de fer una reflexió d'aquestes característiques.