dijous, 27 de gener del 2011

Ultimem els detalls del conte

Aquesta setmana ha estat una mica dura, ja que se'ns solapen diferents dates i ens ha costat avançar tot el que volíem. Hem dedicat motes hores a treure les mans de les fotografies en què apareixien, seguint els consells de la nostra professora i posant una mica de la nostra part. Tot i així, el resultat no ens acaba de convèncer i finalment, l'Alibe, avui, ha tingut una idea amb la qual, pot ser, obtenim uns resultats millors. Es tracta d'utilitzar l'eina del Photoshop anomenada "lazo poligonal". A veure quins resultats obtenim aquesta vegada...

El que sí que hem pogut fer al llarg d'aquesta setmana ha estat ficar el filtre, que vam decidir durant el cap de setmana, a totes les fotos. El resultat ens agrada molt, però volem veure ja com queda tot en moviment, encara que hem arribat a la conclusió que més que un Stop Motion, el resultat que obtindrem serà una espècie de pel·lícula basada en aquesta tècnica, ja que haurem d'augmentar els temps de permanència i de transició, de les fotografies per tal que la narració del conte pugui tenir lloc. En cas contrari no donaria temps a explicar el conte i s'ha de tenir en compte que ja hem començat a adaptar la història una mica.

Aquí us deixo una imatge on es veu el filtre que hem utilitzat a les fotografies (textura-grietas). Ja veureu que és molt suau:

dijous, 20 de gener del 2011

Posada en marxa!!!

Durant aquesta setmana hem posat en marxa el nostre projecte definitiu. 

Primer de tot, hem començat a elaborar els personatges amb plastilina i classe i els hem hagut d'acabar a casa.

En segon lloc, vam quedar en horari fora de classe per poder fer tot el muntatge de l'escenari i, posteriorment, fer totes les fotos que necessitaríem per poder realitzar el nostre treball. La veritat és que aquesta part ha estat forçar complicada. Ens hem trobat amb contratemps com per exemple, la llum que incidia a l'escenari; les bateries de les càmeres (tot i haver-ho tingut en compte); la dificultat que suposava l'entrada de determinats personatges a l'escenari, etcètera.

Després de tot aquest treball, vam haver d'ordenar totes les fotografies, fer algunes còpies d'algunes en concret, i decidir amb quina aplicació del Photoshop podríem esborrar totes les mans que havien sortit en les fotos que havíem captat.

El dijous, a classe, vam començar a retocar les fotografies i intentar que les mans que sostenien les papallones i el ocellets no es veiessin. Vam demanar ajuda a la Carolina i ens va recomanar que empréssim el dit difuminador, però la veritat és que el resultat no ens acabava d'agradar massa.

Com vèiem que aquest procés ens portaria més temps del què havíem pensat, vam decidir instal·lar-nos el Photoshop als nostres ordinadors i treballar a casa durant el cap de setmana: mentre una buscaria i aplicaria un filtre a totes les fotografies per donar cer aire especial a la història, l'altra intentaria buscar la tècnica més adequada per esborrar les mans.

A veure què podem fer...

Un deixo aquí una fotografia força representativa del nostre conte:

dijous, 13 de gener del 2011

Comencem el projecte per parelles!!!

Després de tenir el vist i plau d'en Joan-Anton per tirar endavant el nostre projecte, aquesta setmana ens hem dedicat a ultimar detalls. 

Teníem molt clar que volíem fer el conte de El país dels cinc sentits. Faríem un stop motion y després ficaríem la narració a sobre gràcies a l'Audacity. El problema era que no sabíem molt bé com fer-lo, ja que els personatges que apareixien eren força complicat per representar el que nosaltres volíem. Així doncs, després de fer diverses proves i imaginar-nos com podien ser, vam decidir canviar la història. 

Així doncs, vam pensar que hi havia una història que totes dues coneixíem, molt graciosa i que es podria representar amb plastilina força bé. A més a més ho podríem relacionar amb el currículum a través de les emocions.

Per aquesta raó, aquesta setmana no hem pogut avançar massa en l'elaboració de la història, però ens trobem molt segures del que volem fer. A veure si a tothom agrada tant com ens agrada a nosaltres.